FASE 5

Al llarg de les sessions,vaig anar realitzant un seguiment (avaluació continuada) del procés d’adquisició d’aprenentatges i hàbits d’autonomia i treball de cadascun dels nois i noies. A la vegada era molt important poder comptar amb les valoracions dels propis nois i noies, doncs aquestes eren de gran rellevància per tal de determinar el grau de control a nivell emocional i mental assolit progressivament i de les estratègies que empraven o els eren més útils per tal d’aconseguir-ho.

Aquesta fase, doncs, a partir de les dades obtingudes en les sessions realitzades, ens va ser d’utilitat per valorar si s’havien assolit els objectius marcats i, conseqüentment verificar la hipòtesis inicial.

Així doncs, els nois i noies davant la pregunta sobre si havien practicat les estratègies treballades i sobre els canvis experimentats, la majoria valoraven positivament les estratègies de treball de la relaxació i l’autocontrol, doncs afirmaven sentir més “confiança i tranquil·litat” a l’hora d’afrontar les diverses situacions tant d’aprenentatge com de relació. Alguns d’ells manifestaven tenir la sensació de tenir “més memòria, escoltar més a classe i estar més atents a l’hora de fer la feina”. A la vegada, el fet de conèixer diferents estratègies d’estructuració mental/cognitiva dels continguts d’aprenentatge, els facilitava el procés d’estudi a la vegada que afirmaven “anar més de pressa i entendre millor” allò que estudiaven.

Les sessions de treball amb els nois i noies es complementaven amb sessions individuals amb els pares i mares per tal d’intercanviar opinions i valorar l’evolució i millora dels fills i filles. A la vegada aquestes sessions s’acompanyaven d’orientacions i pautes que molts dels pares i mares havien de seguir per tal de donar coherència i sentit a les actuacions realitzades: com exercir l’autoritat i marcar límits (sobretot en l’ús de les noves tecnologies: consoles i videojocs, xat i xarxes socials d’Internet,...), saber dir si o no quan toca, aprendre a valorar positivament els fills i filles, reconèixer les seves qualitats per sobre de tot, aprendre a invertir qualitativament el temps amb ells... En les diferents trobades, els pares manifestaven quines estratègies els resultaven útils i quines no, a la vegada que manifestaven quines eren les seves principals dificultats al llarg del procés: molts d’ells esperaven resultats immediats i que l’efecte de les seves actuacions fos també immediat. Quan no era així, els pares “s’enfadaven, cridaven” i perdien l’objectiu perseguit. Per tant, la conclusió a la que arribaven després d’analitzar les diferents situacions era la importància d’invertir temps en l’educació dels fills, tenir paciència, serenitat i acceptació del ritme de desenvolupament de cadascú en tot moment (tant el del fills i filles i el propi com a pares i mares), per evitar caure en culpar i/o culpar-se.

Per tant, l’avaluació ha estat continuada en tot moment, doncs l’eficàcia i eficiència d’aquest treball consisteix en un seguiment continuat dels nois i noies i de l’intercanvi amb les famílies, per tal de poder anar ajustat la resposta educativa en tot moment.



CONCLUSIONS FINALS.

Aquesta setmana he anat acabant les sessions amb els alumnes i en les últimes observacions que he pogut fer, m’ha satisfet veure que en tots ells s’ha notat una evolució i millora en diferents aspectes. Amb uns alumnes més que en d’altres, però cada un d’ells ha aconseguit algun petit objectiu del que ens havíem proposat a l’inici d’aquestes pràctiques. (Val a dir però, que al participar aquests nois/es en una sessió setmanal de 45 minuts cada una des del mes de setembre fins al desembre, el temps per a una reeducació és molt curt).

La propera setmana la dedicaré a acabar de realitzar la Fase 5 en que m’havia proposat els objectius:

-         Avaluar entre tots els professionals els objectius específics que ens havíem proposat en un inici.

-         Entrevistar als pares, per tal de valorar l’evolució dels seus fills.

Com a conclusió, la valoració global que faig de les pràctiques ha sigut molt positiva, tant per la meva part com per part de les professionals del Centre. Sento que he participat en la vida de tres nois, que m’he implicat i he participat en les sessions amb ells, i ara tot s’acaba. He après moltíssim. Realment una cosa és la teoria i una altra la pràctica. Per molt bé que facis una planificació, som persones, treballem amb persones i surten imprevistos, que fan que hagis d’anar fent modificacions “sobre la marxa”. Una de les coses que més m’han agradat ha sigut el fet d’adonar-me que aquesta professió és molt rica i dinàmica, que cada cas és un món totalment diferent als altres, per tant, no existeixen dos casos iguals. Això fa que contínuament t’hagis de moure i posar-te al dia.

Una altra conclusió que trec de les pràctiques és que cal un treball multidisciplinari, col·laboratiu, coordinat i integrador de les diverses persones implicades, que permeti una intervenció eficaç i àgil de tots els professionals implicats en cada cas, així com de les famílies, per tal de satisfer totes les necessitats individuals dels nens/nois.

DAFO.

DEBILITATS

-         Escassetat de recursos econòmics per oferir serveis en els que calgui espais grans.

-         Poca disponibilitat d’espais grans pe oferir alternatives diverses: tallers, xerrades..

FORTALESES

-         Format per un equip de professionals ben format i amb molta motivació i implicació en la feina.

-         Fonamentat en el treball en equip on es realitzen reunions de coordinació de tots els professionals setmanalment.

-         Formació continuada dels treballadors del centre.

-         Continuïtat de la majoria dels professionals en el mateix centre.

-         Atenció individualitzada i periòdica a les famílies.

-         Bones instal·lacions formada per espais acollidors i amb molt bona il·luminació.

-         Disponibilitat horària dels treballadors que ofereix un marge ampli d’intervenció.

-         Coordinació periòdica amb EAP, CSMIJ, psicòlegs, tutors dels centres escolars... que tenen contacte amb els nostres alumnes.

AMENACES

-         Competència d’una parell de centres privats similars en la mateixa població.

-         Temps de crisi econòmica en què ens trobem.

OPORTUNITATS

-         El centre està situat en una zona cèntrica de la població i disposa de facilitat d’aparcament.

-         Situació del centre a prop d’un Centre d’Educació Primària i d’un Centre d’Educació Secundària.

-         Col·laboració entre el Centre de Reeducació i mútues de salut.

-         Coordinació amb els Serveis Socials de la població i amb els dels municipis del voltant.

CONCLUSIONS DAFO.

El meu projecte de pràctiques l’he desenvolupat dins de l’àmbit no formal, concretament en l’àmbit educatiu des de la perspectiva de la pràctica privada en un Centre de Reeducació, col·laborant en dos casos d’educació primària i un d’educació secundària.

En aquest context he desenvolupat les meves pràctiques, treballant en tres tipus de casos amb que es troben molt sovint en el centre com són els trastorns del llenguatge, els trastorns del desenvolupament i els trastorns de conducta. Així, he pogut valorar les dificultats de cada infant en els diferents contexts on es desenvolupen, i he proposat un pla de treball per tal d’intentar millorar les seves qualitats de vida i les dels seus familiars.

Més concretament, he realitzat les tasques pròpies d’una psicopedagoga en l’àmbit de l’educació dintre de la pràctica privada: avaluació, diagnòstic i proposta del pla de treball o revisió del mateix; participar en les reunions de coordinació amb els tutors i altres professionals que intervenen en els casos; assessorament curricular; reunions d’assessorament als pares; intervenció en les sessions individuals en el Centre, entre altres. I tot això, amb la supervisió de la tutora i partint d’un enfocament col·laboratiu de base educacional constructiva, on les intervencions són regulars i consensuades amb els professionals amb els que he treballat. Aquest model ha sigut el motor del projecte amb un enfocament  psicoeducatiu i psicosocial molt marcat.

Al fer l’anàlisi DAFO del Centre de Reeducació me n’he adonat que ha estat més fàcil trobar-hi aspectes positius a destacar que no pas negatius, fonamentat principalment pel gran equip de persones que el formen perquè en aquest context se li ha donat prioritat al treball multidisciplinar, és a dir, que la col·laboració entre els diferents professionals implicats en l’educació dels alumnes (psicopedagogs, professors, psicòlegs, educadors especials, metges, etc.) ha estat una relació de col·laboració estreta, amb acords comuns i una relació cordial i de col·laboració per part de tots, incloses les famílies, que ha permès  orientar i seguir en la tasca d’acompanyament amb aquests alumnes per tal de millorar la seva problemàtica específica, el seu estat d’ànim, el seu procés d’aprenentatge i, en general, el clima familiar i escolar.

I també vull destacar com ha estat d’enriquidor el treball en equip: Un cop analitzada la demanda i amb els objectius definits, es presenta el procediment de treball a tot l’equip. A partir de les propostes de cadascun dels participants, es planteja qui farà què, com i quan. L’assessora, per tant, dissenya i presenta la proposta de treball i la consensua amb tot l’equip psicopedagògic. De les reunions desenvolupades i de les aportacions de tots els participants implicats, han sorgit tota una sèrie de recursos i estratègies d’intervenció possibles. Davant la dificultat d’aplicar-les totes alhora, es pacta un calendari d’introducció de les propostes, decidint què es prioritza. Hi ha una gran implicació de tot l’equip.

Aquests dos aspectes fan que en el temps de crisi actual en que ens troben, el centre segueix funcionant amb un gran nombre d’alumnes que van augmentat cada any.

MATRIU DAFO.

MATRIU       DAFO TEMA: Situació general del centre de reeducació.	AMENACES	OPORTUNITATS
FORTALESES	ESTRATÈGIES DEFENSIVES - Aprofitar l’excel·lent grup de professionals de que disposa el centre per tal que realitzin alguna proposta per millorar la comunicació i el màrqueting. - Millorar les estratègies publicitàries, tant econòmica com creativament (possibilitat d’elaborar un blog del centre...). - Utilitzar els recursos que ofereixen les noves tecnologies per facilitar determinats aspectes de la feina: per exemple, rebre amb antelació un ordre del dia de la reunió setmanal i així alleugerir les sessions.	ESTRATÈGIES OFENSIVES - El centre de reeducació disposa d’un equip multidisciplinar, format pe professionals motivats i implicats en la seves tasques. - Setmanalment es realitzen unes reunions de coordinació entre tots els professionals, això repercuteix positivament en l’evolució dels casos. - La disponibilitat horària dels treballadors permet oferir un horari flexible d’atenció al públic en funció de la demanda. - El local on s’imparteixen les sessions té unes bones instal·lacions que permeten portar a terme cadascuna de les activitats amb unes condicions òptimes. - La situació del centre dins la població és força bona, està situat en una zona bastant cèntrica i a més disposa de fàcil aparcament pels voltants. - Col·laboren amb mútues de salut, així hi ha un percentatge de famílies que hi pertanyen i disposen de sessions més econòmiques. - Es signen beques per ajudes psicopedagògiques i logopèdiques que ajuden a moltes famílies en la despesa del tractament.
DEBILITATS	ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA - Estudiar els nous competidors de la comarca amb preus més baixos per sessió, contrastant la seva hipotètica influència amb les estratègies ofensives del centre. - Potenciar les relacions amb els Serveis Socials del municipi i dels municipis del voltant per tal de compensar la baixada de poder adquisitiu dels clients, degut en bona part, a la crisi econòmica. - Estudiar la possibilitat de realitzar grups de teràpia o tallers al centre de forma periòdica. - Estudiar la possibilitat d’organitzar xerrades informatives sobre diferents problemàtiques que es tractin en el centre.	ESTRATÈGIES DE REORIENTACIÓ - Hi ha la possibilitat d’ampliar el nombre de treballadors, amb un psicòleg a jornada complerta, per tal de satisfer les demandes d’un grup de clients. - Degut a que s’ha produït un augment d’alumnes per tal d’ajudar-los en un reforç de les tasques escolars, s’intentarà ampliar l’horari d’atenció per aquests casos. - Realització d’intervencions logopèdiques a domicili, per tal d’accedir a uns potencials clients que per diferents motius no poden anar al centre pels seus propis mitjans. - Aprofitar la informació que rebem de nous clients que venen al centre insatisfets de la competència per no cometre els mateixos errors.

ALGUNES ESTRATÈGIES PER A LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE.

Els tres nois/es que fan la reeducació presenten dificultats d’aprenentatge, el que vol dir que el seu rendiment acadèmic és inferior al que s’espera per edat o intel·ligència.

Aquestes dificultats d’aprenentatge es veuen incrementades sobretot quan fan treballs de lectura, escriptura, càlcul i matemàtiques.

Per tant, bona part del que dura una sessió, la dediquem a reforçar aquests aprenentatges, i la resta la dediquem a treballar hàbits específics a cada cas.

A continuació us presento unes estratègies per ajudar al nen/a amb dificultats en la lectura i escriptura que ens van donant bons resultats:

Dificultats en la lectura:

      -         Es premiarà amb una fitxa cada dos, tres o quatre paraules ben llegides (el nombre de  paraules variarà segons el nivell de cada un): afavorirà l’increment de la seva atenció en la lectura i els errors es reduiran. Després de diverses frases, es pararà la lectura i es canviaran les fitxes per algun premi prèviament acordat.

-         Convé entrenar al nen/a perquè, davant una instrucció escrita, encercli la paraula o paraules que li indiquin l’acció o accions que han de portar a terme per resoldre el treball.



Dificultats en l’escriptura:

-         Igual que en la lectura, per aconseguir reduir errors, se li pot oferir una fitxa per cada dos, tres o quatre paraules escrites o llegides sense errors. Gràcies a aquests reforç positiu s’incrementarà el nivell d’atenció i es reduiran els errors.

-         Amb els errors concrets convindria practicar sobre una cal·ligrafia personalitzada, insistint únicament sobre aquests errors i no caure en practicar per practicar. Davant errors de tipus atencional, serà més efectiu reforçar positivament mitjançant una lloança específica quan ens trobem amb paraules o fragments ben escrits.

-         Al finalitzar l’escrit, revisarem junt amb el nen/a el número de paraules escrites correctament, indicant específicament la localització dels èxits. Podem utilitzar el retolador fluorescent per subratllar aquestes paraules i poder-les comptabilitzar, inclòs anotar-les en un registre.