jueves, 29 de diciembre de 2011

FASE 5

Al llarg de les sessions,vaig anar realitzant un seguiment (avaluació continuada) del procés d’adquisició d’aprenentatges i hàbits d’autonomia i treball de cadascun dels nois i noies. A la vegada era molt important poder comptar amb les valoracions dels propis nois i noies, doncs aquestes eren de gran rellevància per tal de determinar el grau de control a nivell emocional i mental assolit progressivament i de les estratègies que empraven o els eren més útils per tal d’aconseguir-ho.
Aquesta fase, doncs, a partir de les dades obtingudes en les sessions realitzades, ens va ser d’utilitat per valorar si s’havien assolit els objectius marcats i, conseqüentment verificar la hipòtesis inicial.
Així doncs, els nois i noies davant la pregunta sobre si havien practicat les estratègies treballades i sobre els canvis experimentats, la majoria valoraven positivament les estratègies de treball de la relaxació i l’autocontrol, doncs afirmaven sentir més “confiança i tranquil·litat” a l’hora d’afrontar les diverses situacions tant d’aprenentatge com de relació. Alguns d’ells manifestaven tenir la sensació de tenir “més memòria, escoltar més a classe i estar més atents a l’hora de fer la feina”. A la vegada, el fet de conèixer diferents estratègies d’estructuració mental/cognitiva dels continguts d’aprenentatge, els facilitava el procés d’estudi a la vegada que afirmaven “anar més de pressa i entendre millor” allò que estudiaven.
Les sessions de treball amb els nois i noies es complementaven amb sessions individuals amb els pares i mares per tal d’intercanviar opinions i valorar l’evolució i millora dels fills i filles. A la vegada aquestes sessions s’acompanyaven d’orientacions i pautes que molts dels pares i mares havien de seguir per tal de donar coherència i sentit a les actuacions realitzades: com exercir l’autoritat i marcar límits (sobretot en l’ús de les noves tecnologies: consoles i videojocs, xat i xarxes socials d’Internet,...), saber dir si o no quan toca, aprendre a valorar positivament els fills i filles, reconèixer les seves qualitats per sobre de tot, aprendre a invertir qualitativament el temps amb ells... En les diferents trobades, els pares manifestaven quines estratègies els resultaven útils i quines no, a la vegada que manifestaven quines eren les seves principals dificultats al llarg del procés: molts d’ells esperaven resultats immediats i que l’efecte de les seves actuacions fos també immediat. Quan no era així, els pares “s’enfadaven, cridaven” i perdien l’objectiu perseguit. Per tant, la conclusió a la que arribaven després d’analitzar les diferents situacions era la importància d’invertir temps en l’educació dels fills, tenir paciència, serenitat i acceptació del ritme de desenvolupament de cadascú en tot moment (tant el del fills i filles i el propi com a pares i mares), per evitar caure en culpar i/o culpar-se.
Per tant, l’avaluació ha estat continuada en tot moment, doncs l’eficàcia i eficiència d’aquest treball consisteix en un seguiment continuat dels nois i noies i de l’intercanvi amb les famílies, per tal de poder anar ajustat la resposta educativa en tot moment.


jueves, 15 de diciembre de 2011

CONCLUSIONS FINALS.

Aquesta setmana he anat acabant les sessions amb els alumnes i en les últimes observacions que he pogut fer, m’ha satisfet veure que en tots ells s’ha notat una evolució i millora en diferents aspectes. Amb uns alumnes més que en d’altres, però cada un d’ells ha aconseguit algun petit objectiu del que ens havíem proposat a l’inici d’aquestes pràctiques. (Val a dir però, que al participar aquests nois/es en una sessió setmanal de 45 minuts cada una des del mes de setembre fins al desembre, el temps per a una reeducació és molt curt).
La propera setmana la dedicaré a acabar de realitzar la Fase 5 en que m’havia proposat els objectius:
-         Avaluar entre tots els professionals els objectius específics que ens havíem proposat en un inici.
-         Entrevistar als pares, per tal de valorar l’evolució dels seus fills.

Com a conclusió, la valoració global que faig de les pràctiques ha sigut molt positiva, tant per la meva part com per part de les professionals del Centre. Sento que he participat en la vida de tres nois, que m’he implicat i he participat en les sessions amb ells, i ara tot s’acaba. He après moltíssim. Realment una cosa és la teoria i una altra la pràctica. Per molt bé que facis una planificació, som persones, treballem amb persones i surten imprevistos, que fan que hagis d’anar fent modificacions “sobre la marxa”. Una de les coses que més m’han agradat ha sigut el fet d’adonar-me que aquesta professió és molt rica i dinàmica, que cada cas és un món totalment diferent als altres, per tant, no existeixen dos casos iguals. Això fa que contínuament t’hagis de moure i posar-te al dia.
Una altra conclusió que trec de les pràctiques és que cal un treball multidisciplinari, col·laboratiu, coordinat i integrador de les diverses persones implicades, que permeti una intervenció eficaç i àgil de tots els professionals implicats en cada cas, així com de les famílies, per tal de satisfer totes les necessitats individuals dels nens/nois.






sábado, 10 de diciembre de 2011

DAFO.

DEBILITATS

-         Escassetat de recursos econòmics per oferir serveis en els que calgui espais grans.
-         Poca disponibilitat d’espais grans pe oferir alternatives diverses: tallers, xerrades..

FORTALESES

-         Format per un equip de professionals ben format i amb molta motivació i implicació en la feina.
-         Fonamentat en el treball en equip on es realitzen reunions de coordinació de tots els professionals setmanalment.
-         Formació continuada dels treballadors del centre.
-         Continuïtat de la majoria dels professionals en el mateix centre.
-         Atenció individualitzada i periòdica a les famílies.
-         Bones instal·lacions formada per espais acollidors i amb molt bona il·luminació.
-         Disponibilitat horària dels treballadors que ofereix un marge ampli d’intervenció.
-         Coordinació periòdica amb EAP, CSMIJ, psicòlegs, tutors dels centres escolars... que tenen contacte amb els nostres alumnes.


AMENACES

-         Competència d’una parell de centres privats similars en la mateixa població.
-         Temps de crisi econòmica en què ens trobem.

OPORTUNITATS

-         El centre està situat en una zona cèntrica de la població i disposa de facilitat d’aparcament.
-         Situació del centre a prop d’un Centre d’Educació Primària i d’un Centre d’Educació Secundària.
-         Col·laboració entre el Centre de Reeducació i mútues de salut.
-         Coordinació amb els Serveis Socials de la població i amb els dels municipis del voltant.




CONCLUSIONS DAFO.

El meu projecte de pràctiques l’he desenvolupat dins de l’àmbit no formal, concretament en l’àmbit educatiu des de la perspectiva de la pràctica privada en un Centre de Reeducació, col·laborant en dos casos d’educació primària i un d’educació secundària.

En aquest context he desenvolupat les meves pràctiques, treballant en tres tipus de casos amb que es troben molt sovint en el centre com són els trastorns del llenguatge, els trastorns del desenvolupament i els trastorns de conducta. Així, he pogut valorar les dificultats de cada infant en els diferents contexts on es desenvolupen, i he proposat un pla de treball per tal d’intentar millorar les seves qualitats de vida i les dels seus familiars.

Més concretament, he realitzat les tasques pròpies d’una psicopedagoga en l’àmbit de l’educació dintre de la pràctica privada: avaluació, diagnòstic i proposta del pla de treball o revisió del mateix; participar en les reunions de coordinació amb els tutors i altres professionals que intervenen en els casos; assessorament curricular; reunions d’assessorament als pares; intervenció en les sessions individuals en el Centre, entre altres. I tot això, amb la supervisió de la tutora i partint d’un enfocament col·laboratiu de base educacional constructiva, on les intervencions són regulars i consensuades amb els professionals amb els que he treballat. Aquest model ha sigut el motor del projecte amb un enfocament  psicoeducatiu i psicosocial molt marcat.

Al fer l’anàlisi DAFO del Centre de Reeducació me n’he adonat que ha estat més fàcil trobar-hi aspectes positius a destacar que no pas negatius, fonamentat principalment pel gran equip de persones que el formen perquè en aquest context se li ha donat prioritat al treball multidisciplinar, és a dir, que la col·laboració entre els diferents professionals implicats en l’educació dels alumnes (psicopedagogs, professors, psicòlegs, educadors especials, metges, etc.) ha estat una relació de col·laboració estreta, amb acords comuns i una relació cordial i de col·laboració per part de tots, incloses les famílies, que ha permès  orientar i seguir en la tasca d’acompanyament amb aquests alumnes per tal de millorar la seva problemàtica específica, el seu estat d’ànim, el seu procés d’aprenentatge i, en general, el clima familiar i escolar.
I també vull destacar com ha estat d’enriquidor el treball en equip: Un cop analitzada la demanda i amb els objectius definits, es presenta el procediment de treball a tot l’equip. A partir de les propostes de cadascun dels participants, es planteja qui farà què, com i quan. L’assessora, per tant, dissenya i presenta la proposta de treball i la consensua amb tot l’equip psicopedagògic. De les reunions desenvolupades i de les aportacions de tots els participants implicats, han sorgit tota una sèrie de recursos i estratègies d’intervenció possibles. Davant la dificultat d’aplicar-les totes alhora, es pacta un calendari d’introducció de les propostes, decidint què es prioritza. Hi ha una gran implicació de tot l’equip.
Aquests dos aspectes fan que en el temps de crisi actual en que ens troben, el centre segueix funcionant amb un gran nombre d’alumnes que van augmentat cada any.


viernes, 9 de diciembre de 2011

MATRIU DAFO.


MATRIU       DAFO

TEMA: Situació general del
centre de reeducació.



AMENACES


                               
                         OPORTUNITATS


            









FORTALESES

 ESTRATÈGIES DEFENSIVES

- Aprofitar l’excel·lent grup de professionals de que disposa el centre per tal que realitzin alguna proposta per millorar la comunicació i el màrqueting.
- Millorar les estratègies publicitàries, tant econòmica com creativament (possibilitat d’elaborar un blog del centre...).
- Utilitzar els recursos que ofereixen les noves tecnologies per facilitar determinats aspectes de la feina: per exemple, rebre amb antelació un ordre del dia de la reunió setmanal i així alleugerir les sessions.
ESTRATÈGIES OFENSIVES

- El centre de reeducació disposa d’un equip multidisciplinar, format pe professionals motivats i implicats en la seves tasques.
- Setmanalment es realitzen unes reunions de coordinació entre tots els professionals, això repercuteix positivament en l’evolució dels casos.
- La disponibilitat horària dels treballadors permet oferir un horari flexible d’atenció al públic en funció de la demanda.
- El local on s’imparteixen les sessions té unes bones instal·lacions que permeten portar a terme cadascuna de les activitats amb unes condicions òptimes.
- La situació del centre dins la població és força bona, està situat en una zona bastant cèntrica i a més disposa de fàcil aparcament pels voltants.
- Col·laboren amb mútues de salut, així hi ha un percentatge de famílies que hi pertanyen i disposen de sessions més econòmiques.
- Es signen beques per ajudes psicopedagògiques i logopèdiques que ajuden a moltes famílies en la despesa del tractament.

            
       




DEBILITATS
ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA

- Estudiar els nous competidors de la comarca amb preus més baixos per sessió, contrastant la seva hipotètica influència amb les estratègies ofensives del centre.
- Potenciar les relacions amb els Serveis Socials del municipi i dels municipis del voltant per tal de compensar la baixada de poder adquisitiu dels clients, degut en bona part, a la crisi econòmica.
- Estudiar la possibilitat de realitzar grups de teràpia o tallers al centre de forma periòdica.
- Estudiar la possibilitat d’organitzar xerrades informatives sobre diferents problemàtiques que es tractin en el centre.
ESTRATÈGIES DE REORIENTACIÓ

- Hi ha la possibilitat d’ampliar el nombre de treballadors, amb un psicòleg a jornada complerta, per tal de satisfer les demandes d’un grup de clients.
- Degut a que s’ha produït un augment d’alumnes per tal d’ajudar-los en un reforç de les tasques escolars, s’intentarà ampliar l’horari d’atenció per aquests casos.
- Realització d’intervencions logopèdiques a domicili, per tal d’accedir a uns potencials clients que per diferents motius no poden anar al centre pels seus propis mitjans.
- Aprofitar la informació que rebem de nous clients que venen al centre insatisfets de la competència per no cometre els mateixos errors.

domingo, 4 de diciembre de 2011

ALGUNES ESTRATÈGIES PER A LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE.

Els tres nois/es que fan la reeducació presenten dificultats d’aprenentatge, el que vol dir que el seu rendiment acadèmic és inferior al que s’espera per edat o intel·ligència.
Aquestes dificultats d’aprenentatge es veuen incrementades sobretot quan fan treballs de lectura, escriptura, càlcul i matemàtiques.
Per tant, bona part del que dura una sessió, la dediquem a reforçar aquests aprenentatges, i la resta la dediquem a treballar hàbits específics a cada cas.
A continuació us presento unes estratègies per ajudar al nen/a amb dificultats en la lectura i escriptura que ens van donant bons resultats:

Dificultats en la lectura:

      -         Es premiarà amb una fitxa cada dos, tres o quatre paraules ben llegides (el nombre de  paraules variarà segons el nivell de cada un): afavorirà l’increment de la seva atenció en la lectura i els errors es reduiran. Després de diverses frases, es pararà la lectura i es canviaran les fitxes per algun premi prèviament acordat.
-         Convé entrenar al nen/a perquè, davant una instrucció escrita, encercli la paraula o paraules que li indiquin l’acció o accions que han de portar a terme per resoldre el treball.


Dificultats en l’escriptura:

-         Igual que en la lectura, per aconseguir reduir errors, se li pot oferir una fitxa per cada dos, tres o quatre paraules escrites o llegides sense errors. Gràcies a aquests reforç positiu s’incrementarà el nivell d’atenció i es reduiran els errors.
-         Amb els errors concrets convindria practicar sobre una cal·ligrafia personalitzada, insistint únicament sobre aquests errors i no caure en practicar per practicar. Davant errors de tipus atencional, serà més efectiu reforçar positivament mitjançant una lloança específica quan ens trobem amb paraules o fragments ben escrits.
-         Al finalitzar l’escrit, revisarem junt amb el nen/a el número de paraules escrites correctament, indicant específicament la localització dels èxits. Podem utilitzar el retolador fluorescent per subratllar aquestes paraules i poder-les comptabilitzar, inclòs anotar-les en un registre.

jueves, 24 de noviembre de 2011

AVANCEM POC A POC.

El dimarts 18 d’octubre vam iniciar les sessions de reeducació amb en Martí. En Martí és un noi que actualment cursa 6è de primària i està diagnosticat amb un Retard Global i immaduresa, amb dificultats atencionals i retard del llenguatge.
En aquest cas, he assistit en alguna de les sessions (de moment porta cinc sessions fetes), quan fem el tractament psicopedagògic; en algunes altres que fa el tractament logopèdic, hi assisteix amb la logopeda del centre.

Les primeres sessions amb ell han estat per explicar-li bàsicament què treballaríem. Ell es mostrava una mica perdut i poc motivat.
Al llarg dels dies he anat veient un canvi important amb en Martí, sobretot en l’aspecte actitudinal; al principi semblava que res del que parlàvem anava amb ell, venia perquè el feien venir, però no hi trobava cap sentit.

Aquest últim dimarts ens va sorprendre quan ens va dir: “... això que m’expliques, a casa com ho he de fer per poder millorar més?...” Va ser una agradable sorpresa, doncs fins ara, totes les normes i estratègies que li explicàvem per tal que anés incorporant, calia que la mare li recordés cada dia perquè ell no en feia cas; en canvi ara, havia sortit per pròpia iniciativa la voluntat de participar i fer un pas endavant.



Aquesta petita evolució l’havíem també anat observant en el comportament que havia tingut aquesta tarda.



miércoles, 23 de noviembre de 2011

MILLORAR EL COMPORTAMENT.

A continuació us detallo unes estratègies que són importants per portar a terme amb alumnes amb TDAH. Algunes d’elles les porten a la pràctica en el centre de reeducació, però sempre es recomanen als tutors/es que tenen a les aules aquests alumnes.

Tres eixos per fomentar un comportament adequat:
1. Supervisió constant: mirar-lo sovint, trobar una consigna com tocar l’esquena, passar pel costat amb l’objectiu d’assegurar-nos que ha començat la feina...
La supervisió ha de servir per anticipar i prevenir situacions que sabem que poden representar un problema (per exemple, a l’acabar una activitat o participar en un treball en grup) i generar en el nen/a més seguretat i autocontrol.

2. Tutories individualitzades d’uns 10 minuts: Aquestes tutories serveixen per indicar al nen què se n’espera d’ell, quines senyals o consignes es poden pactar per millorar el seu comportament o rendiment, i per marcar els límits o normes bàsiques de comportament dins l’aula (objectius concrets que pensem que el nen podrà aconseguir). S’ha de convertir en un espai de comunicació positiva amb l’alumne). També es poden elaborar uns contractes per a nens una mica grandets.

3.  Ús d’eines bàsiques per al control del comportament: Reforç positiu, “extinció”, “temps fora” i establir límits.
El reforç positiu és la millor estratègia pel control de la conducta, genera autoestima i respecte. Consisteix en elogiar o reforçar aquells comportaments que volem que es donin amb més freqüència (més temps assegut a la cadira, parlar fluixet, repassar les feines acabades...
L’extinció  és la millor estratègia per reduir conductes inadaptades. Consisteix en deixar d’atendre un comportament per reduir o evitar que aquest es repeteixi, sense prendre atenció a la conducta problemàtica (no mirar, no escoltar, no parlar, no raonar, no gesticular, actuar com si no passés res...
Temps fora consisteix en aïllar al nen en un espai sense estímuls durant un temps, després que s’hagi donat una determinada conducta que volem reduir (insultar, pegar, tenir enrabiades...).

CONCRECIÓ D'OBJECTIUS.

En les sessions de reeducació que estem portant a terme amb aquests nens/es intentem aconseguir els següents objectius adequats a cada cas. Aquests objectius els hem anat elaborant entre tots els professionals del centre que formen part de la reeducació d’aquests nois/es i el que pretenem és anar-los treballant durant el que dura tot el curs escolar i alguns fins i tot en un temps més llarg; amb això cal destacar que en el temps que durin les pràctiques no se’n podran aconseguir gaires, però almenys s’hauran iniciat pràcticament tots.
(Amb la concreció d’aquests objectius, queda ja la fase tres del meu pla de treball acabada).

Per en Carles:

-  Realitzar una teràpia cognitivo- conductual per tal de reeducar a nivell atencional i millorar el temps de concentració davant estímuls.
- Reeducar el retard en competències lectoescriptores.
- Treballar el llenguatge escrit i oral.
- Dissenyar i implementar accions de prevenció dels trastorns de la comunicació i del llenguatge.
- Aplicar els tractaments logopèdics amb els mètodes, tècniques i recursos més addients.
- Adaptar l’actuació del nen a les diferents etapes evolutives.
- Seleccionar i implementar sistemes alternatius i augmentatius de comunicació a les condicions físiques, psicològiques i socials del nen.
- Millorar les habilitats comunicatives.
- Comunicar de forma oral i escrita les observacions realitzades als familiars i professionals relacionades amb l’ús de recursos.

Per a la Marina:
- Realitzar una reeducació cognitiva de les habilitats psicolingüístiques que estan immadures.
- Portar a terme una reeducació del llenguatge escrit i oral.

Per en Martí:
- Fer una reeducació cognitiva de les habilitats psicolingüístiques que estan immadures.
- Realitzar una reeducació del llenguatge.
- Portar a terme una reeducació atencional.
- Aplicar una reeducació pràxica a nivell de parla i hipotonia deguda a l’ataxia del tronc.

    • Vull recordar que tots els noms utilitzats no són reals.

sábado, 19 de noviembre de 2011

UNA ALTRA SESSIÓ.

El dijous 14 d’octubre vam començar les sessions amb en Carles (nom fictici). Vam iniciar-ho amb una exploració pedagògica mitjançant la passació del T.A.L.E.C.

El TALEC és un test que avalua el nivell lectoescriptor del nen situant-lo en un nivell equivalent al curs escolar i, a la vegada, en un tant per cent (pc) del 0 al 100 on la mitjana estipulada és de 50. Aquests són els resultats obtinguts:


Lectura de lletres: Nivell 3   pc 85

Comprensió lectora: Nivell 3   pc 40
Lectura de síl·labes: Nivell 3   pc 90

Còpia: Nivell 3   pc 80
Lectura de paraules: Nivell 3   pc 80

Dictat: Nivell 3   pc 40 (ort. Natural)
Nivell 3   pc (ort. Arbitària)
Lectura d’un text: Nivell 3   pc 75

Redacció: Nivell 3   pc 35 (ort. Natural)



Durant la passació del test, en Carles ha estat molt col·laborador, es mostrava seriós i reservat. Però va fer tots els subtests sense queixar-se.

A nivell lector observem que es situa en la mitjana de tercer a nivell de lectura de lletres on es situa en un percentil 85.
A nivell de lectura de síl·labes també es situa superant la mitjana de tercer, amb un nivell tres percentil de 90.
A nivell de lectura de paraules  es situa en un nivell tres percentil de 80, baixa una mica la mitjana, però supera el nivell de tercer.
A nivell de lectura de text es situa en un nivell tres amb percentil de 75, és a dir, supera la mitjana de tercer, però quan va augmentant la dificultat la seva mitjana baixa.

En resum en Carles a nivell lector es situa en la mitjana de tercer, però la seva lectura encara ha de madurar una mica més per agafar més fluïdesa, i situar-se en un percentil més alt.

A nivell de comprensió lectora no supera la mitjana de tercer, i això li pot suposar que necessiti més temps per entendre els enunciats. Quan millori la capacitat lectora, i la fluïdesa, també millorarà la comprensió lectora.

A nivell escriptor no supera la mitjana de tercer pel tema de l’ortografia arbitrària, ja que encara està immers en processos d’ortografia natural.

IMPRESSIÓ DIAGNÒSTICA (Resultats que s’expliquen a la família).

És convenient que en la reeducació es treballi també a nivell de lectoescriptura, comprensió lectora, habilitats psicolingüístiques, paral·lelament a la reeducació del Trastorn per Dèficit Atencional.
Es recomana iniciar reeducació de tipus cognitiu conductual, de cara a treballar tots aquests processos.
I és necessari assessorament a l’escola, amb la que s’iniciarà coordinació escolar, per tal d’avançar tots amb el mateix criteri.
S’anirà informant periòdicament de l’evolució d’en Carles, tant a la família com a l’escola.



viernes, 18 de noviembre de 2011

UNA DE LES PRIMERES SESSIONS.


Segons vàrem acordar amb la família, cada dimarts de les 18.15h a les 19h faríem les sessions de reeducació amb la Marina (nom fictici).




El dimarts 11 d’octubre vam començar doncs la intervenció amb la Marina (aquest cas en principi el portaria jo personalment).
La setmana anterior, en la reunió que vaig tenir amb la pedagoga i psicopedagoga, havíem acordat els objectius i les activitats que volíem portar a terme, i també vam decidir, que potser seria millor que només hi intervingués una sola persona, sobretot al començament, ja que la noia era contrària a venir al centre i eren els seus pares els que la obligaven, i això potser  facilitaria que la noia s’anés obrint poc a poc i m’anés agafant confiança.
En aquesta primera sessió bàsicament el treball que vaig fer, va ser la de tenir una conversa per tal d’animar-la, perquè em vaig trobar amb una noia amb l’autoestima molt baixa.
Quan vam començar a parlar sobre el tema escolar, destacava frases com:
-         Hi ha professors que em tenen mania.
-         Totes les assignatures em costen i em van malament.
-         M’avorreixo molt a l’escola.
-         Tinc molts pocs amics a la classe.
Li costava parlar d’ella mateixa: no li agrada com és, ni físicament ni com a persona, li agradaria ser una altra persona..., tot li va malament.
És una noia que mostra molts sentiments de fracàs, d’injustícia i això li provoca una irritació permanent que es manifesta a l’escola i sobretot a casa ( comenta que sovint discuteix amb els seus pares perquè sempre li diuen “no” a tot)  ja que no pot explicar la seva conducta.
La part positiva d’aquesta sessió, va ser que la noia va anar agafant confiança poc a poc i va acceptar rebre ajuda. Em va dir que li havia anat bé venir i que ara ja no vindria obligada. ( Tot un èxit, primer pas aconseguit !!!).

domingo, 13 de noviembre de 2011

INFORMAR A LES FAMÍLIES

“Comunicar a les famílies el pla de treball que es vol portar a terme”. Aquest és un dels objectius que m’havia proposat i que calia fer-lo el més aviat possible per tal de poder iniciar les sessions amb els nostres alumnes.
Recordo que a principis d’octubre vam tenir una reunió amb els pares de la noia de 13 anys. És una noia que actualment cursa 2n d’ESO i que presenta un retard greu dels aprenentatges per unes limitacions cognitives (raonament lògic deficitari, poc domini instrumental de la llengua).
Els pares semblaven preocupats, però no eren conscients de la problemàtica de la seva filla. Amb les converses que vam poder tenir, ens vàrem adonar que la mare presentava un llindar baix de comprensió i que el pare  no sabia llegir ni escriure; no entenien les dificultats de la noia.
Resulta que ja feia un temps que disposaven de l’informe que els hi havia donat l’EAP (també havien parlat amb ella), però no havien entès res:
-         Trastorn de conducta.
-         Discapacitat motriu, psíquica o sensorial.
-         Trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD)/ Trastorn greu de personalitat.

Ens van comentar que la seva filla feia un parell de cursos que assistia a una acadèmia a fer classes de repàs de les assignatures escolars, però que veien que no avançava i que a més a més ara es trobaven amb molts problemes de conducta, a casa principalment.
Ens vam trobar amb uns pares desorientats que el que buscaven principalment era explicar els seus neguits i preocupacions i trobar un suport davant la situació que els afectava.


Vam voler explicar-los-hi el treball que portaríem a terme amb la noia en les primeres sessions que treballaríem amb ella, però principalment vam donar algunes estratègies per tranquil·litzar i afrontar els conflictes amb els que se n’anessin trobant. El principal repte i més immediat a resoldre: Era  important esbrinar què li passa, què vol i tenir en compte que necessita la relació amb les persones adultes per afrontar els seus neguits, encara que sembli que la rebutgi.

Estratègies d’intervenció:

REPTES
POSSIBLES ACTUACIONS

Entendre la filla.
Escoltar i acceptar la filla, procurar entendre que més enllà del seu comportament, hi ha una persona que necessita l’ajut de les persones adultes de referència.

Acceptar-ne les contradiccions: no vol normes, però en necessita.
Evitar que la indiferència davant dels seu comportament generi sentiments d’abandonament; manifestar l’estimació amb l’atenció, la fermesa i la disponibilitat.

Mantenir l’optimisme i la calma.
Creure en les possibilitats d’un mateix com a pare o mare i confiar en la filla.




sábado, 12 de noviembre de 2011

QUÈ ÉS EL TRASTORN GENERALITZAT DEL DESENVOLUPAMENT?

Us presento unes adreces que em van resultar de gran interès per comprendre una mica més un dels casos en els que volia treballar:

BORTOLOZZI, M. Trastorno generalizado del desarrollo. Document web http://www.psicopedagogia.com/trastorno-generalizado-del-desarrollo

LUQUE PARRA, D.J. Trastornos del desarrollo, discapacidad y necesidades educativas especiales: elementos psicoeducativos.
OEI-Revista Iberoamericana de Educación (ISSN:1681-5653) Document PDF http://www.rieoei.org/deloslectores/372Luque.PDF





El trastorn general del desenvolupament o TGD és una pertorbació greu i generalitzada que afecta a varies àrees del desenvolupament: les habilitats per a la relació social, les habilitats per a la comunicació i en el qual trobem comportaments, interessos i activitats estereotipades.

Entre els TGD trobem diferents tipologies: trastorn de Rett, d’Asperger, de Tourette, autisme i trastorn desintegrador infantil.  Explicaré en trets generals, les característiques del TGD.

S’entén per trastorn del desenvolupament les alteracions, disfuncions o dificultats en general del funcionament intel·lectual i de la conducta adaptativa d’una persona que té com a conseqüència la necessitat de recolzament i recursos en els contextos on es desenvolupa. Dins dels TGD podem trobar les següents característiques:

-         Tenen el seu origen en la infància o l’adolescència.
-        Es donen diferents dificultats en les capacitats, habilitats, coneixements...
-         Els infants amb TGD necessiten recolzaments i ajuda per a adaptar els seus contextos.
-        Els infants amb TGD tenen necessitats educatives especial o necessiten compensació educativa, per tant la seva intervenció psicoeducativa haurà de tenir diferents recursos de caràcter especial dins dels àmbits educatius de les escoles.

El TGD és una entitat de diagnòstic psicològic que parteix d’una valoració personal i de context per a tractar les seves dificultats des de 3 àmbits diferents: el familiar,l’educatiu i el social. En línies generals, per a tractar els TGD s’utilitza una intervenció psicopeducativa que busca l’acció formadora de la persona, la seva compensació, potenciació o reforç de les habilitats i capacitats de la pròpia persona. Cal insistir en l’educació i la formació per damunt dels fàrmacs i dels tractaments mèdics que només influeixen en la vessant biològica dels TGD sense cap incidència en una reconducció de la conducta de l’infant.