Al llarg de les sessions,vaig anar realitzant un seguiment (avaluació continuada) del procés d’adquisició d’aprenentatges i hàbits d’autonomia i treball de cadascun dels nois i noies. A la vegada era molt important poder comptar amb les valoracions dels propis nois i noies, doncs aquestes eren de gran rellevància per tal de determinar el grau de control a nivell emocional i mental assolit progressivament i de les estratègies que empraven o els eren més útils per tal d’aconseguir-ho.
Aquesta fase, doncs, a partir de les dades obtingudes en les sessions realitzades, ens va ser d’utilitat per valorar si s’havien assolit els objectius marcats i, conseqüentment verificar la hipòtesis inicial.
Així doncs, els nois i noies davant la pregunta sobre si havien practicat les estratègies treballades i sobre els canvis experimentats, la majoria valoraven positivament les estratègies de treball de la relaxació i l’autocontrol, doncs afirmaven sentir més “confiança i tranquil·litat” a l’hora d’afrontar les diverses situacions tant d’aprenentatge com de relació. Alguns d’ells manifestaven tenir la sensació de tenir “més memòria, escoltar més a classe i estar més atents a l’hora de fer la feina”. A la vegada, el fet de conèixer diferents estratègies d’estructuració mental/cognitiva dels continguts d’aprenentatge, els facilitava el procés d’estudi a la vegada que afirmaven “anar més de pressa i entendre millor” allò que estudiaven.
Les sessions de treball amb els nois i noies es complementaven amb sessions individuals amb els pares i mares per tal d’intercanviar opinions i valorar l’evolució i millora dels fills i filles. A la vegada aquestes sessions s’acompanyaven d’orientacions i pautes que molts dels pares i mares havien de seguir per tal de donar coherència i sentit a les actuacions realitzades: com exercir l’autoritat i marcar límits (sobretot en l’ús de les noves tecnologies: consoles i videojocs, xat i xarxes socials d’Internet,...), saber dir si o no quan toca, aprendre a valorar positivament els fills i filles, reconèixer les seves qualitats per sobre de tot, aprendre a invertir qualitativament el temps amb ells... En les diferents trobades, els pares manifestaven quines estratègies els resultaven útils i quines no, a la vegada que manifestaven quines eren les seves principals dificultats al llarg del procés: molts d’ells esperaven resultats immediats i que l’efecte de les seves actuacions fos també immediat. Quan no era així, els pares “s’enfadaven, cridaven” i perdien l’objectiu perseguit. Per tant, la conclusió a la que arribaven després d’analitzar les diferents situacions era la importància d’invertir temps en l’educació dels fills, tenir paciència, serenitat i acceptació del ritme de desenvolupament de cadascú en tot moment (tant el del fills i filles i el propi com a pares i mares), per evitar caure en culpar i/o culpar-se.
Per tant, l’avaluació ha estat continuada en tot moment, doncs l’eficàcia i eficiència d’aquest treball consisteix en un seguiment continuat dels nois i noies i de l’intercanvi amb les famílies, per tal de poder anar ajustat la resposta educativa en tot moment.
