AVANCEM POC A POC.

El dimarts 18 d’octubre vam iniciar les sessions de reeducació amb en Martí. En Martí és un noi que actualment cursa 6è de primària i està diagnosticat amb un Retard Global i immaduresa, amb dificultats atencionals i retard del llenguatge.

En aquest cas, he assistit en alguna de les sessions (de moment porta cinc sessions fetes), quan fem el tractament psicopedagògic; en algunes altres que fa el tractament logopèdic, hi assisteix amb la logopeda del centre.

Les primeres sessions amb ell han estat per explicar-li bàsicament què treballaríem. Ell es mostrava una mica perdut i poc motivat.

Al llarg dels dies he anat veient un canvi important amb en Martí, sobretot en l’aspecte actitudinal; al principi semblava que res del que parlàvem anava amb ell, venia perquè el feien venir, però no hi trobava cap sentit.

Aquest últim dimarts ens va sorprendre quan ens va dir: “... això que m’expliques, a casa com ho he de fer per poder millorar més?...” Va ser una agradable sorpresa, doncs fins ara, totes les normes i estratègies que li explicàvem per tal que anés incorporant, calia que la mare li recordés cada dia perquè ell no en feia cas; en canvi ara, havia sortit per pròpia iniciativa la voluntat de participar i fer un pas endavant.



Aquesta petita evolució l’havíem també anat observant en el comportament que havia tingut aquesta tarda.

MILLORAR EL COMPORTAMENT.

A continuació us detallo unes estratègies que són importants per portar a terme amb alumnes amb TDAH. Algunes d’elles les porten a la pràctica en el centre de reeducació, però sempre es recomanen als tutors/es que tenen a les aules aquests alumnes.

Tres eixos per fomentar un comportament adequat:

1. Supervisió constant: mirar-lo sovint, trobar una consigna com tocar l’esquena, passar pel costat amb l’objectiu d’assegurar-nos que ha començat la feina...

La supervisió ha de servir per anticipar i prevenir situacions que sabem que poden representar un problema (per exemple, a l’acabar una activitat o participar en un treball en grup) i generar en el nen/a més seguretat i autocontrol.

2. Tutories individualitzades d’uns 10 minuts: Aquestes tutories serveixen per indicar al nen què se n’espera d’ell, quines senyals o consignes es poden pactar per millorar el seu comportament o rendiment, i per marcar els límits o normes bàsiques de comportament dins l’aula (objectius concrets que pensem que el nen podrà aconseguir). S’ha de convertir en un espai de comunicació positiva amb l’alumne). També es poden elaborar uns contractes per a nens una mica grandets.

3.  Ús d’eines bàsiques per al control del comportament: Reforç positiu, “extinció”, “temps fora” i establir límits.

El reforç positiu és la millor estratègia pel control de la conducta, genera autoestima i respecte. Consisteix en elogiar o reforçar aquells comportaments que volem que es donin amb més freqüència (més temps assegut a la cadira, parlar fluixet, repassar les feines acabades...

L’extinció  és la millor estratègia per reduir conductes inadaptades. Consisteix en deixar d’atendre un comportament per reduir o evitar que aquest es repeteixi, sense prendre atenció a la conducta problemàtica (no mirar, no escoltar, no parlar, no raonar, no gesticular, actuar com si no passés res...

Temps fora consisteix en aïllar al nen en un espai sense estímuls durant un temps, després que s’hagi donat una determinada conducta que volem reduir (insultar, pegar, tenir enrabiades...).

CONCRECIÓ D'OBJECTIUS.

En les sessions de reeducació que estem portant a terme amb aquests nens/es intentem aconseguir els següents objectius adequats a cada cas. Aquests objectius els hem anat elaborant entre tots els professionals del centre que formen part de la reeducació d’aquests nois/es i el que pretenem és anar-los treballant durant el que dura tot el curs escolar i alguns fins i tot en un temps més llarg; amb això cal destacar que en el temps que durin les pràctiques no se’n podran aconseguir gaires, però almenys s’hauran iniciat pràcticament tots.

(Amb la concreció d’aquests objectius, queda ja la fase tres del meu pla de treball acabada).

Per en Carles:

-  Realitzar una teràpia cognitivo- conductual per tal de reeducar a nivell atencional i millorar el temps de concentració davant estímuls.

- Reeducar el retard en competències lectoescriptores.

- Treballar el llenguatge escrit i oral.

- Dissenyar i implementar accions de prevenció dels trastorns de la comunicació i del llenguatge.

- Aplicar els tractaments logopèdics amb els mètodes, tècniques i recursos més addients.

- Adaptar l’actuació del nen a les diferents etapes evolutives.

- Seleccionar i implementar sistemes alternatius i augmentatius de comunicació a les condicions físiques, psicològiques i socials del nen.

- Millorar les habilitats comunicatives.

- Comunicar de forma oral i escrita les observacions realitzades als familiars i professionals relacionades amb l’ús de recursos.

Per a la Marina:

- Realitzar una reeducació cognitiva de les habilitats psicolingüístiques que estan immadures.

- Portar a terme una reeducació del llenguatge escrit i oral.

Per en Martí:

- Fer una reeducació cognitiva de les habilitats psicolingüístiques que estan immadures.

- Realitzar una reeducació del llenguatge.

- Portar a terme una reeducació atencional.

- Aplicar una reeducació pràxica a nivell de parla i hipotonia deguda a l’ataxia del tronc.

• Vull recordar que tots els noms utilitzats no són reals.

UNA ALTRA SESSIÓ.

El dijous 14 d’octubre vam començar les sessions amb en Carles (nom fictici). Vam iniciar-ho amb una exploració pedagògica mitjançant la passació del T.A.L.E.C.

El TALEC és un test que avalua el nivell lectoescriptor del nen situant-lo en un nivell equivalent al curs escolar i, a la vegada, en un tant per cent (pc) del 0 al 100 on la mitjana estipulada és de 50. Aquests són els resultats obtinguts:

Lectura de lletres: Nivell 3   pc 85	Comprensió lectora: Nivell 3   pc 40
Lectura de síl·labes: Nivell 3   pc 90	Còpia: Nivell 3   pc 80
Lectura de paraules: Nivell 3   pc 80	Dictat: Nivell 3   pc 40 (ort. Natural) Nivell 3   pc (ort. Arbitària)
Lectura d’un text: Nivell 3   pc 75	Redacció: Nivell 3   pc 35 (ort. Natural)

Durant la passació del test, en Carles ha estat molt col·laborador, es mostrava seriós i reservat. Però va fer tots els subtests sense queixar-se.

A nivell lector observem que es situa en la mitjana de tercer a nivell de lectura de lletres on es situa en un percentil 85.

A nivell de lectura de síl·labes també es situa superant la mitjana de tercer, amb un nivell tres percentil de 90.

A nivell de lectura de paraules  es situa en un nivell tres percentil de 80, baixa una mica la mitjana, però supera el nivell de tercer.

A nivell de lectura de text es situa en un nivell tres amb percentil de 75, és a dir, supera la mitjana de tercer, però quan va augmentant la dificultat la seva mitjana baixa.

En resum en Carles a nivell lector es situa en la mitjana de tercer, però la seva lectura encara ha de madurar una mica més per agafar més fluïdesa, i situar-se en un percentil més alt.

A nivell de comprensió lectora no supera la mitjana de tercer, i això li pot suposar que necessiti més temps per entendre els enunciats. Quan millori la capacitat lectora, i la fluïdesa, també millorarà la comprensió lectora.

A nivell escriptor no supera la mitjana de tercer pel tema de l’ortografia arbitrària, ja que encara està immers en processos d’ortografia natural.

IMPRESSIÓ DIAGNÒSTICA (Resultats que s’expliquen a la família).

És convenient que en la reeducació es treballi també a nivell de lectoescriptura, comprensió lectora, habilitats psicolingüístiques, paral·lelament a la reeducació del Trastorn per Dèficit Atencional.

Es recomana iniciar reeducació de tipus cognitiu conductual, de cara a treballar tots aquests processos.

I és necessari assessorament a l’escola, amb la que s’iniciarà coordinació escolar, per tal d’avançar tots amb el mateix criteri.

S’anirà informant periòdicament de l’evolució d’en Carles, tant a la família com a l’escola.



UNA DE LES PRIMERES SESSIONS.

Segons vàrem acordar amb la família, cada dimarts de les 18.15h a les 19h faríem les sessions de reeducació amb la Marina (nom fictici).

El dimarts 11 d’octubre vam començar doncs la intervenció amb la Marina (aquest cas en principi el portaria jo personalment).

La setmana anterior, en la reunió que vaig tenir amb la pedagoga i psicopedagoga, havíem acordat els objectius i les activitats que volíem portar a terme, i també vam decidir, que potser seria millor que només hi intervingués una sola persona, sobretot al començament, ja que la noia era contrària a venir al centre i eren els seus pares els que la obligaven, i això potser  facilitaria que la noia s’anés obrint poc a poc i m’anés agafant confiança.

En aquesta primera sessió bàsicament el treball que vaig fer, va ser la de tenir una conversa per tal d’animar-la, perquè em vaig trobar amb una noia amb l’autoestima molt baixa.

Quan vam començar a parlar sobre el tema escolar, destacava frases com:

-         Hi ha professors que em tenen mania.

-         Totes les assignatures em costen i em van malament.

-         M’avorreixo molt a l’escola.

-         Tinc molts pocs amics a la classe.

Li costava parlar d’ella mateixa: no li agrada com és, ni físicament ni com a persona, li agradaria ser una altra persona..., tot li va malament.

És una noia que mostra molts sentiments de fracàs, d’injustícia i això li provoca una irritació permanent que es manifesta a l’escola i sobretot a casa ( comenta que sovint discuteix amb els seus pares perquè sempre li diuen “no” a tot)  ja que no pot explicar la seva conducta.

La part positiva d’aquesta sessió, va ser que la noia va anar agafant confiança poc a poc i va acceptar rebre ajuda. Em va dir que li havia anat bé venir i que ara ja no vindria obligada. ( Tot un èxit, primer pas aconseguit !!!).

INFORMAR A LES FAMÍLIES

“Comunicar a les famílies el pla de treball que es vol portar a terme”. Aquest és un dels objectius que m’havia proposat i que calia fer-lo el més aviat possible per tal de poder iniciar les sessions amb els nostres alumnes.

Recordo que a principis d’octubre vam tenir una reunió amb els pares de la noia de 13 anys. És una noia que actualment cursa 2n d’ESO i que presenta un retard greu dels aprenentatges per unes limitacions cognitives (raonament lògic deficitari, poc domini instrumental de la llengua).

Els pares semblaven preocupats, però no eren conscients de la problemàtica de la seva filla. Amb les converses que vam poder tenir, ens vàrem adonar que la mare presentava un llindar baix de comprensió i que el pare  no sabia llegir ni escriure; no entenien les dificultats de la noia.

Resulta que ja feia un temps que disposaven de l’informe que els hi havia donat l’EAP (també havien parlat amb ella), però no havien entès res:

-         Trastorn de conducta.

-         Discapacitat motriu, psíquica o sensorial.

-         Trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD)/ Trastorn greu de personalitat.

Ens van comentar que la seva filla feia un parell de cursos que assistia a una acadèmia a fer classes de repàs de les assignatures escolars, però que veien que no avançava i que a més a més ara es trobaven amb molts problemes de conducta, a casa principalment.

Ens vam trobar amb uns pares desorientats que el que buscaven principalment era explicar els seus neguits i preocupacions i trobar un suport davant la situació que els afectava.



Vam voler explicar-los-hi el treball que portaríem a terme amb la noia en les primeres sessions que treballaríem amb ella, però principalment vam donar algunes estratègies per tranquil·litzar i afrontar els conflictes amb els que se n’anessin trobant. El principal repte i més immediat a resoldre: Era  important esbrinar què li passa, què vol i tenir en compte que necessita la relació amb les persones adultes per afrontar els seus neguits, encara que sembli que la rebutgi.

Estratègies d’intervenció:

REPTES	POSSIBLES ACTUACIONS
Entendre la filla.	Escoltar i acceptar la filla, procurar entendre que més enllà del seu comportament, hi ha una persona que necessita l’ajut de les persones adultes de referència.
Acceptar-ne les contradiccions: no vol normes, però en necessita.	Evitar que la indiferència davant dels seu comportament generi sentiments d’abandonament; manifestar l’estimació amb l’atenció, la fermesa i la disponibilitat.
Mantenir l’optimisme i la calma.	Creure en les possibilitats d’un mateix com a pare o mare i confiar en la filla.

QUÈ ÉS EL TRASTORN GENERALITZAT DEL DESENVOLUPAMENT?

Us presento unes adreces que em van resultar de gran interès per comprendre una mica més un dels casos en els que volia treballar:

BORTOLOZZI, M. Trastorno generalizado del desarrollo. Document web http://www.psicopedagogia.com/trastorno-generalizado-del-desarrollo

LUQUE PARRA, D.J. Trastornos del desarrollo, discapacidad y necesidades educativas especiales: elementos psicoeducativos.

OEI-Revista Iberoamericana de Educación (ISSN:1681-5653) Document PDF http://www.rieoei.org/deloslectores/372Luque.PDF

El trastorn general del desenvolupament o TGD és una pertorbació greu i generalitzada que afecta a varies àrees del desenvolupament: les habilitats per a la relació social, les habilitats per a la comunicació i en el qual trobem comportaments, interessos i activitats estereotipades. Entre els TGD trobem diferents tipologies: trastorn de Rett, d’Asperger, de Tourette, autisme i trastorn desintegrador infantil.  Explicaré en trets generals, les característiques del TGD. S’entén per trastorn del desenvolupament les alteracions, disfuncions o dificultats en general del funcionament intel·lectual i de la conducta adaptativa d’una persona que té com a conseqüència la necessitat de recolzament i recursos en els contextos on es desenvolupa. Dins dels TGD podem trobar les següents característiques: -         Tenen el seu origen en la infància o l’adolescència. -        Es donen diferents dificultats en les capacitats, habilitats, coneixements... -         Els infants amb TGD necessiten recolzaments i ajuda per a adaptar els seus contextos. -        Els infants amb TGD tenen necessitats educatives especial o necessiten compensació educativa, per tant la seva intervenció psicoeducativa haurà de tenir diferents recursos de caràcter especial dins dels àmbits educatius de les escoles. El TGD és una entitat de diagnòstic psicològic que parteix d’una valoració personal i de context per a tractar les seves dificultats des de 3 àmbits diferents: el familiar,l’educatiu i el social. En línies generals, per a tractar els TGD s’utilitza una intervenció psicopeducativa que busca l’acció formadora de la persona, la seva compensació, potenciació o reforç de les habilitats i capacitats de la pròpia persona. Cal insistir en l’educació i la formació per damunt dels fàrmacs i dels tractaments mèdics que només influeixen en la vessant biològica dels TGD sense cap incidència en una reconducció de la conducta de l’infant.

FASES 1 i 2.

Donades ja per superades les fases 1 i 2, passaré a fer-ne una valoració de cadascun dels objectius proposats en el meu pla de treball:

-         Obtenir informació referent a cadascun dels alumnes amb els que treballarem: s’ha acomplert, l‘he explicat en el blog en l’apartat “Les primeres dades”.

-         Participar en les entrevistes que es realitzin amb els pares dels alumnes: també s’ha acomplert i queda explicat en el mateix apartat que l’anterior.

-         Recollir informació del centre escolar on hi participen: també he disposat de la informació necessària, encara que no hagi pogut assistir personalment en les reunions dels tutors/es dels alumnes amb la pedagoga del centre de reeducació (degut a incompatibilitat d’horaris, ja que es realitzaven en horari escolar, que és quan jo també treballo), però la meva tutora em va explicar les conclusions i dades significatives que va poder aconseguir.

-         Posar en comú tota la informació obtinguda: ja des del primer dia que vaig començar les pràctiques, ens vam reunir per analitzar les primeres dades de cada alumne; queda explicat en el blog en l’apartat “reunions amb professionals del centre” i així ho anem repetint periòdicament.

-         Prendre acords entre tots els professionals: ja que hi ha un contacte setmanal entre pedagoga, psicopedagoga i jo, això fa possible que moltes de les actuacions que es porten a terme en el centre siguin sempre consensuades entre totes. Això facilita moltíssim la feina i a mi m’ajuda a aprendre dia a dia.

-         Acordar unes reunions periòdiques entre tots els professionals que participen en els casos: cada setmana, normalment els divendres, quan ja s’ha acabat el treball personal amb els alumnes del centre, ens quedem la meva tutora i jo (si cal també s’hi afegeix la psicopedagoga o la logopeda) per fer una valoració del treball portat a terme durant la setmana (jo participo juntament amb ella, en les sessions de reeducació dels tres alumnes). Analitzem les activitats que hem pogut realitzar i ens programem principalment les de la propera setmana. He pogut observar, que sovint s’han d’anar retocant algunes de les activitats proposades perquè no sempre es pot seguir un ritme de treball que s’havia determinat, doncs les actituds d’aquests alumnes que presenten dificultats són molt variables, i a vegades pots estar una sessió amb ells (duren 45 mn) intentant animar-los perquè sovint presenten problemes d’autoestima i cal incidir molt en aquest aspecte, i a vegades el que més necessiten és poder parlar i ser escoltats.

-         Buscar bibliografia sobre les dificultats d’aprenentatge que cal treballar: a part de la bibliografia destacada en un dels apartats del meu blog, també em va ser útil durant aquestes fases, aquesta informació, per tal d’introduir-me en aquestes dificultats que havia de conèixer:

• www.guiainfantil.com/educacion/escuela/tratamiento.htm

•  www.caren.org/recursoataxia.htm

• http://salud.discapnet.es/Castellano/Salud/EnfermedadesDiscapacitantes/A/Ataxia/Paginas/Cover%20ataxia.aspx

•  Mena P.,B.; Nicolau P.,R.; Salat F.,L.; Tort A.,P.; Romero R., B. El alumno con TDAH. Guía práctica para educadores. Ediciones Mayo sm.

REUNIONS AMB PROFESSIONALS DEL CENTRE

El divendres 22 de setembre em vaig reunir amb diferents professionals del centre que intervindrien en el procés de reeducació dels nens/es i nois/es que estudiaria durant les pràctiques.

Personalment ja les coneixia: pedagoga i psicopedagoga, perquè tinc amb elles una relació professional en l’escola on treballo, però ara canviaven l’àmbit de la reunió, la fèiem en el centre privat que una d’elles dirigeix.

L’objectiu principal de la sessió era informar-me a grans trets sobre les característiques més significatives dels tres alumnes que iniciarien molt aviat la seva reeducació.

De tots ells en coneixien els trets més característics, doncs ja prèviament s’havia fet una primera visita amb cadascuna de les famílies i n’havien aportat alguna documentació important: informes de l’EAP, informes mèdics ... segons cada cas.

L a sessió va ser generalment informativa, elles em detallaven els casos i jo anotava els punts que necessitava per anar-los coneixent (era una primera informació que després la podria ampliar amb la que aportaria la família i  la tutora).

Va ser una reunió molt profitosa, a grans trets, m’introduïa en un nou àmbit relacionat amb l’educació, ara se m’obria un nou camí fins ara força desconegut en diferents aspectes (per exemple, si que a l’aula sovint ens trobem amb alumnes diagnosticats amb TDAH, amb trastorns de conducta ..., però ara formaria part de tot el seguiment i suport que reben aquests nois fora del l’àmbit escolar).

També vaig poder veure tota la documentació que disposaven de cadascú d’ells i anotar el que cregués convenient, respectant sempre la confidencialitat de tots ells/es.

A partir d’aquí, ja començaria de ple en el meu pràcticum, destacant sobretot un treball  coordinat i en equip, doncs la següent setmana ja hi havia sol·licitades unes entrevistes amb els pares de tots ells/es.