LES PRIMERES DADES

Un dels objectius que em vaig proposar era el d’obtenir informació sobre cadascun dels nens amb els que treballaria durant les pràctiques. Per tal d’aconseguir-la calia fer unes reunions amb les famílies i amb la pedagoga del centre (Dolors Zapater, la meva tutora de pràctiques) i recollir la informació obtinguda del centre escolar de l’alumne.

He d’agrair a la meva tutora la facilitat que m’ha donat per tal d’assistir a les reunions amb les famílies d’aquests nens i la dedicació que em demostra per tal que tingui la màxima informació que em cal per a poder conèixer la situació d’aquest alumne i així facilitar-me la meva feina.

Durant els meus primers dies en el centre, vaig poder assistir en entrevistes amb els pares d’aquests nens/es i nois/es, doncs els tres casos que desenvoluparé són casos on inicien la reeducació durant aquest curs escolar i per tant coincidia amb la meva presència al centre.

Aprofitaré per comentar una d’aquestes experiències.

La mare de l’alumne 1: Nen de 9 anys amb TDAH es presenta al centre de reeducació durant el mes de setembre i parla amb la responsable (Dolors Zapater). Li presenta el diagnòstic d’un psicòleg:

“Nen de 8 anys d’edat amb trastorn d’ansietat per separació, almenys fa 1 any que s’observa lentitud d’execució en els aprenentatges escolars, dificultats de concentració i atenció. La seva pediatra instaura tractament amb metilfenidat 10 mg/dia amb resposta positiva. Presenta incontinència vesical nocturna regular secundària i episodis esporàdics de incontinència diürna”. Orientació Diagnòstica · Es confirma Trastorn per Dèficit d’Atenció (TDA) sense hiperactivitat. · Enuresis Nocturna Secundària. Orientació Terapèutica · Iniciar assessorament a l’entorn familiar, escolar i esportiu, complementari al tractament farmacològic. · Iniciar tractament conductual de la ENR.

A l’escola no n’ha dit res, sinó que ho fa per iniciativa pròpia. Ens comenta que no hi ha bona sintonia amb la tutora del seu fill (ja havia estat tutora el curs anterior i repeteix enguany), com ja el curs passat no es van entendre família- tutora, prefereix acudir al centre sense comentar-ho a l’escola.

La Dolors, argumenta que un dels punts bàsics per a una bona reeducació és el d’una bona entesa i coordinació entre tots els professionals que intervenen en la educació dels nens.

Per tant cal que hi hagi una reunió entre ella i l’escola (es decideix que hi hagi una adaptació de procediments) i posteriorment amb la família.

A partir d’aquí s’aconsegueix una bona sintonia entre la mare, el CEIP, la Dolors, i el psicòleg. La tutora també en fa una derivació a l’EAP.

Tot aquest procés s’inicia al mes de setembre i en l’última reunió que la Dolors ha tingut amb la tutora (24 d’octubre) li explica que ja es nota una millora en el procés d’aprenentatge d’aquest alumne.

FASES DEL MEU PROJECTE

FASE 1 :   Conèixer i analitzar la demanda.                                                                  DATA:  Entre el mes de setembre i octubre                    HORES: 10 h

Objectius:       -   Obtenir informació referent a cadascun dels alumnes amb els que treballarem. -         Participar en les entrevistes que es realitzin amb els pares dels alumnes. -         Recollir informació del centre escolar on hi participen. Destinataris/àries: Pedagoga, psicopedagoga, famílies i tutors dels alumnes.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

A partir d’un primer contacte amb la pedagoga del centre, es recolliran les dades i característiques més significatives i rellevants dels tres casos. Les opinions i dades aportades pels familiars són importants per anar coneixent a cada nen/a. Les aportacions dels tutors i mestres del centre també són bàsiques per ubicar l’alumne en aquest context.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Reunions periòdiques amb els membres que intervenen en la reeducació dels alumnes. Entrevistes amb les famílies. Entrevistes amb els tutors o mestres del centre escolar.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Amb totes les dades i indicacions obtingudes es tindrà una coneixença prou clara de tota la problemàtica que presenten aquests alumnes i es podrà fer una comparació d’informació de cada un dels àmbits on participa el nen/a i així extreure uns trets característics de cada subjecte.

FASE 2 :  Prendre els primers acords sobre el problema i actuacions a seguir.                                                                 DATA: Mitjans d’octubre i les reunions periòdiques que han de fer-se durant tot el temps del pràcticum.                     HORES: 15h

Objectius: -         Posar en comú tota la informació obtinguda. -         Prendre acords entre tots els professionals. -         Acordar unes reunions periòdiques entre tots els professionals que participem en els casos. -         Buscar bibliografia sobre les dificultats d’aprenentatge que cal treballar. Destinataris/àries: Pedagoga, psicopedagoga i logopeda.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

A partir de les dades obtingudes es farà una repartició de les diferents tasques que es portaran a terme per tal que hi hagi una estreta col·laboració i comunicació entre tots els que formen part d’aquest projecte. Periòdicament (si pot ser una vegada a la setmana) hi haurà una reunió per analitzar cadascuna de les actuacions. Aconseguir bibliografia des del centre i buscar-ne de nova.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Elaboració d’unes graelles on quedin reflectides les feines que cadascú portarà a terme. En una acta s’aniran anotant les sessions conjuntes que es vagin efectuant. Recollir tot aquell material bibliogràfic d’interès per a nosaltres i pels alumnes.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

En les sessions conjuntes de tots els professionals del centre, es podrà comprovar si les tasques que ens vam proposar en un principi, es van efectuant o no, i com es van resolent.

FASE 3 :   Elaborar un pla d’actuació: Aclarir i reformular el problema i els objectius que s’han d’aconseguir.                                                                DATA:  Octubre                                                          HORES: 15h

Objectius: -         Concretar uns objectius més específics (segons la dificultat d’aprenentatge) per a cada un dels alumnes. -         Elaborar un calendari més concret per a cada cas. -         Comunicar a les famílies el pla de treball que es vol portar a terme. Destinataris/àries: Psicopedagoga, pedagoga, logopeda i família.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Amb l’horari elaborat (amb coordinació amb la família) es podran portar a terme les sessions de reeducació que calen. La informació a les famílies del pla de treball és bàsic per a una correcte coordinació entre centre i alumne/a.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Disposar d’una graella on quedin tots els objectius anotats, les activitats que s’hi corresponen, els materials que utilitzarem i les metodologies que es faran servir.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.     L’observació directa de les sessions que es porten a terme amb aquests alumnes. 2.     Les opinions de cadascun dels professionals que interactuen amb ells/es. 3.     Les valoracions que ens puguin aportar els pares d’aquests nens/es.

FASE 4 :   Participar segons el que s’hagi establert.                                                               DATA: De finals d’octubre a gener       HORES: 3h setmanals aprox.

Objectius: -         Portar a la pràctica els objectius proposats per a cada alumne. -         Observar i analitzar els comportaments dels alumnes. Destinataris/àries: Pedagoga, psicopedagoga, alumnes i pares.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Amb totes les activitats i materials preparats es portaran a terme les sessions de reeducació que cada alumne necessiti. 2. Les activitats poder ser modificables segons l’evolució del dia.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.Disposarem d’un registre per anotar les dades més significatives del dia a dia.      2. L’observació constant dels alumnes en les seves sessions.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.      El contacte directe amb aquests nens/es ens faran saber com responen i si és el cas, com evolucionen. 2.      En les reunions entre els professionals del centre es posaran en comú els trets més significatius del seguiment.   3. Qualsevol dada que aporti la família pot ser important per aquest seguiment.

FASE 5 :  Avaluar el procés de treball segons el que s’hagi establert.                                                                 DATA:  desembre- gener                                  HORES: 10h

Objectius: -         Avaluar entre tots els professionals els objectius específics que ens havíem proposat en un inici. -         Entrevistar als pares per tal de valorar l’evolució dels seus fills/es. -         Entrevistar els tutors dels centres escolars per valorar-ne la seva evolució. Destinataris/àries: Pedagoga, psicopedagoga, família i tutors de l’aula.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Les entrevistes amb els pares i els tutors dels centres escolars. 2. Les valoracions de cadascú que ha intervingut en el pla de treball.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Enregistrament de les informacions obtingudes amb les entrevistes. 2. Elaboració d’un informe personal per a cada alumne/a on constin els avenços aconseguits i les mancances que s’han d’anar reforçant de cara als propers trimestres.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. El nombre d’objectius aconseguits serà un indicador que ens ajudarà a seguir amb el treball plantejat o bé, a fer alguns canvis per tal de millorar. 2. Les opinions dels pares i dels tutors també són importants com a indicadors de la seva evolució.

BIBLIOGRAFIA INTERESSANT

Un dels objectius que em vaig proposar per realitzar durant el pràcticum va ser el  de “Buscar bibliografia interessant relacionada amb els casos”.

M’he assabentat d’unes adreces que són importants per a la nostra feina com a professionals de l’educació i que ens poden ajudar en la nostra formació i ampliació de coneixements en la tasca del dia a dia:

- Eines psicopedagògiques. Criteris psicopedagògics sobre l’assessorament. Recursos elaborats per  EAP’s. <http://www.xtec.es/~mjulia/alumnat/assessor/criteris.htm

He estat llegint aquesta pàgina i us l’assenyalo com a molt útil; està formada per un grup de documents, elaborats per diferents EAPs,  cada un tracta un tema diferent. Podem trobar documents que han treballat l’adaptació de materials, altres que han adaptat les àrees (objectius prioritaris a aconseguir al final de l’educació primària) i altres amb orientacions pels alumnes amb NEE (document sobre el TDAH).

- Espiral. Recull d’experiències d’ús de les TIC en educació: http://dimglobal.ning.com/

Cal destacar “edu 365” que segurament tots vosaltres utilitzeu amb els vostres alumnes i on hi podem trobar activitats realment atractives i educatives a la vegada.

- Adana - http:// http://www.f-adana.org/

Podem trobar tota la informació necessària sobre els alumnes amb TDAH.

OBJECTIUS DEL PLA DE TREBALL

Els objectius que intentaré aconseguir durant tot el projecte de pràctiques seran:

-          Conèixer les característiques més rellevants d’algunes de les dificultats d’aprenentatge més freqüents.

-          Elaborar en equip un pla de treball per cadascun dels alumnes que es tractaran.

-          Participar activament en les entrevistes amb els pares dels alumnes.

-          Buscar bibliografia interessant relacionada amb els casos.

Intentaré aconseguir aquests objectius perquè penso que són bàsics per conèixer amb profunditat les dificultats d’aprenentatge i a la vegada els millors recursos per treballar-les, tenint en compte la col·laboració de tot l’equip del centre, per així entre tots ajudar en l’aprenentatge d’aquests nois/es i com a suport de les seves famílies.

La intervenció serà sobre tres casos concrets:

1. Un nen de 9 anys que  presenta TDAH de tipus atencional. Va ser diagnosticat el curs passat.

2. Un noi de 6è de primària que ha iniciat el setembre la reeducació i presenta disarmonia cognitiva.

Té un retard psicomotriu global, atàxia, dificultats cognitives.

El diagnòstic és de Trastorn Generalitzat de personalitat amb alteració de les funcions lingüístiques, comunicatives relacionals i cognitives.

3. Un noia de 13 anys que actualment es troba a 2n d’E.S.O. amb retard greu dels aprenentatges per unes limitacions cognitives (raonament lògic deficitari i poc domini instrumental de la llengua).

Acabem d’iniciar aquest setembre un abordatge de tipus cognitiu.

TRETS BÀSICS DE LA PRÀCTICA PSICOEDUCATIVA DEL CENTRE

L’atenció psicopedagògica a les famílies que arriben al centre, independentment de la font de derivació o quina sigui la problemàtica específica, segueix uns trets identificatius i generals per a tots els casos:

- Crear un clima de confiança rebent i acollint de forma personalitzada i individualitzada a les famílies.

- Organitzar l’espai físic de les sales per tal de que sigui un lloc agradable i acollidor, on s’ofereixi un espai per parlar, per al joc i l’experimentació.

- Oferir activitats als infants i als seus pares per tal que puguin jugar junts, tot afavorint la relació entre ells i observar les pautes de relació que s’estableixen, tot detectant possibles necessitats.

- Fomentar converses entre els adolescents i els pares, per tal d’observar les pautes de comunicació i relació entre ells.

- Facilitar als adults informació, orientació i assessorament sobre la problemàtica que presenten i sobre la criança i educació dels seus fills/es.

- Promoure en els pares i mares sentiments de confiança, col·laboració, solidaritat i ajuda mútua.

- Donar orientacions concretes quan les famílies ho demanen (gairebé sempre) o en cas que la professional ho cregui convenient.

- Acordar que tota intervenció psicopedagògica és un procés de construcció col·laborativa, i que, per tant, la col·laboració de tots els implicats és fonamental.

- Respectar els ritmes de cada família, de cada nen/adolescent, de cada pare/mare, etc., ja que cadascú té els seus ritmes, interessos, motivacions, etc. i és molt important respectar-los per tal d’assolir els objectius que es plantegin.

CONVIURE AMB LA HIPERACTIVITAT

Un dels nens amb els quals treballaré durant les pràctiques està diagnosticat com a TDAH i casualment avui, llegint una revista de la Vanguardia “Magazine”, m’he trobat amb un article sobre el dèficit d’atenció i hiperactivitat” (TDAH). No m’ha sorprès, perquè cada vegada més, ens trobem amb articles com aquests . No sé si ara m’hi fixo més amb tots aquests temes o realment és que se’n parla més sovint. El que sí és cert, és que a les aules de les nostres escoles, cada vegada més alumnes són diagnosticats amb aquest trastorn.
Una de les dades que ens dóna l’article :”És el trastorn que s’estima que avui té una més gran incidència entre la població infantil (el patiran el 5-6% dels menors espanyols), amb la possibilitat de persistir en l’edat adulta (2-4% en adults). El TDAH constitueix un conjunt de símptomes que afecten el funcionament i el desenvolupament de la vida del nen”.
Ens remarquen que és fonamental la necessitat d’un bon diagnòstic en les primeres edats. També ens diu que l’esport és una bona via per canalitzar la hiperactivitat dels nens i que les noves tecnologies poden ser un valuós aliat per a les persones amb TDAH perquè faciliten l’organització de feines i recorden obligacions.
Cal vigilar i estar pendents perquè les disfuncions en la personalitat afavoreixen que les persones amb TDAH puguin desenvolupar trastorns d’ansietat i depressió.
La Fundació Adana ens l’assenyala com un dels centres pioners en el seu tractament que disposa d’un programa específic per a nens d’entre tres i sis anys.

ÀMBIT D'INTERVENCIÓ

El meu projecte de pràctiques el desenvoluparé dins de l’àmbit no formal, concretament en l’àmbit educatiu des de la perspectiva de la pràctica privada en el Centre de Reeducació Dolors Zapater (Sant Pere de Ribes), col·laborant en casos amb alumnes d’educació primària i ESO.

El Centre de Reeducació, en l’àrea infantil- juvenil i d’adults, s’emmarca dintre de l’àmbit privat de la pràctica educativa. Així, en aquest context he trobat un equip multidisciplinar en el que treballen conjuntament una logopeda, una pedagoga i una psicopedagoga. Aquest equip es coordina amb els mestres, professors, psicòlegs municipals, psicopedagogs, logopedes, fisioterapeutes, etc. dels EAP,  CDIAP, CSMIJ, etc. que treballen en les escoles i instituts on estan escolaritzats els nens/nois, a més d’altres professionals de diferents àmbits com metges, neuròlegs, psiquiatres, etc.

En aquest context desenvoluparé les meves pràctiques, treballant en casos amb que es troben molt sovint en el centre,com són els trastorns del llenguatge, els trastorns cognitius i els trastorns de conducta i que per tant també són molt freqüents en els centres escolars. Així, intentaré valorar les dificultats de cada infant en els diferents contexts on es desenvolupen, i  proposaré un pla de treball per tal d’intentar millorar les seves qualitats de vida i les dels seus familiars.

Benvinguda

Benvinguts al meu diari de pràctiques.