Un dels objectius que em vaig proposar era el d’obtenir informació sobre cadascun dels nens amb els que treballaria durant les pràctiques. Per tal d’aconseguir-la calia fer unes reunions amb les famílies i amb la pedagoga del centre (Dolors Zapater, la meva tutora de pràctiques) i recollir la informació obtinguda del centre escolar de l’alumne.
He d’agrair a la meva tutora la facilitat que m’ha donat per tal d’assistir a les reunions amb les famílies d’aquests nens i la dedicació que em demostra per tal que tingui la màxima informació que em cal per a poder conèixer la situació d’aquest alumne i així facilitar-me la meva feina.
Durant els meus primers dies en el centre, vaig poder assistir en entrevistes amb els pares d’aquests nens/es i nois/es, doncs els tres casos que desenvoluparé són casos on inicien la reeducació durant aquest curs escolar i per tant coincidia amb la meva presència al centre.
Aprofitaré per comentar una d’aquestes experiències.
La mare de l’alumne 1: Nen de 9 anys amb TDAH es presenta al centre de reeducació durant el mes de setembre i parla amb la responsable (Dolors Zapater). Li presenta el diagnòstic d’un psicòleg:
“Nen de 8 anys d’edat amb trastorn d’ansietat per separació, almenys fa 1 any que s’observa lentitud d’execució en els aprenentatges escolars, dificultats de concentració i atenció. La seva pediatra instaura tractament amb metilfenidat 10 mg/dia amb resposta positiva. Presenta incontinència vesical nocturna regular secundària i episodis esporàdics de incontinència diürna”. Orientació Diagnòstica · Es confirma Trastorn per Dèficit d’Atenció (TDA) sense hiperactivitat. · Enuresis Nocturna Secundària. Orientació Terapèutica · Iniciar assessorament a l’entorn familiar, escolar i esportiu, complementari al tractament farmacològic. · Iniciar tractament conductual de la ENR. |
A l’escola no n’ha dit res, sinó que ho fa per iniciativa pròpia. Ens comenta que no hi ha bona sintonia amb la tutora del seu fill (ja havia estat tutora el curs anterior i repeteix enguany), com ja el curs passat no es van entendre família- tutora, prefereix acudir al centre sense comentar-ho a l’escola.
La Dolors, argumenta que un dels punts bàsics per a una bona reeducació és el d’una bona entesa i coordinació entre tots els professionals que intervenen en la educació dels nens.
Per tant cal que hi hagi una reunió entre ella i l’escola (es decideix que hi hagi una adaptació de procediments) i posteriorment amb la família.
A partir d’aquí s’aconsegueix una bona sintonia entre la mare, el CEIP, la Dolors, i el psicòleg. La tutora també en fa una derivació a l’EAP.
Tot aquest procés s’inicia al mes de setembre i en l’última reunió que la Dolors ha tingut amb la tutora (24 d’octubre) li explica que ja es nota una millora en el procés d’aprenentatge d’aquest alumne.
Podries donar informació molt breu de la resta de casos que has conegut?
ResponderEliminarM.Àngels Megías
A part del cas comentat, he conegut dos alumnes diferents:
ResponderEliminar1. Un noi que actualment cursa 6è de primària i que està diagnosticat amb un Retard Global amb immaduresa; amb dificultats atencionals i retard del llenguatge. Està tractat amb psicofàrmacs per al seu trastorn atencional. Tot això li provoca un baix rendiment escolar i falta d'habilitat social amb greus problemes de relació.
2. Una noia que actualment cursa 2n ESO i que està diagnosticada amb un TGD (Trastorn Generalitzat del comportament) i Trastorn greu de personalitat. Aquesta noia també presenta moltes dificultats escolars amb moltes mancances,des del curs passat se li fa un PI.