CONVIURE AMB LA HIPERACTIVITAT

Un dels nens amb els quals treballaré durant les pràctiques està diagnosticat com a TDAH i casualment avui, llegint una revista de la Vanguardia “Magazine”, m’he trobat amb un article sobre el dèficit d’atenció i hiperactivitat” (TDAH). No m’ha sorprès, perquè cada vegada més, ens trobem amb articles com aquests . No sé si ara m’hi fixo més amb tots aquests temes o realment és que se’n parla més sovint. El que sí és cert, és que a les aules de les nostres escoles, cada vegada més alumnes són diagnosticats amb aquest trastorn.
Una de les dades que ens dóna l’article :”És el trastorn que s’estima que avui té una més gran incidència entre la població infantil (el patiran el 5-6% dels menors espanyols), amb la possibilitat de persistir en l’edat adulta (2-4% en adults). El TDAH constitueix un conjunt de símptomes que afecten el funcionament i el desenvolupament de la vida del nen”.
Ens remarquen que és fonamental la necessitat d’un bon diagnòstic en les primeres edats. També ens diu que l’esport és una bona via per canalitzar la hiperactivitat dels nens i que les noves tecnologies poden ser un valuós aliat per a les persones amb TDAH perquè faciliten l’organització de feines i recorden obligacions.
Cal vigilar i estar pendents perquè les disfuncions en la personalitat afavoreixen que les persones amb TDAH puguin desenvolupar trastorns d’ansietat i depressió.
La Fundació Adana ens l’assenyala com un dels centres pioners en el seu tractament que disposa d’un programa específic per a nens d’entre tres i sis anys.