Segons vàrem acordar amb la família, cada dimarts de les 18.15h a les 19h faríem les sessions de reeducació amb la Marina (nom fictici).
El dimarts 11 d’octubre vam començar doncs la intervenció amb la Marina (aquest cas en principi el portaria jo personalment).
La setmana anterior, en la reunió que vaig tenir amb la pedagoga i psicopedagoga, havíem acordat els objectius i les activitats que volíem portar a terme, i també vam decidir, que potser seria millor que només hi intervingués una sola persona, sobretot al començament, ja que la noia era contrària a venir al centre i eren els seus pares els que la obligaven, i això potser facilitaria que la noia s’anés obrint poc a poc i m’anés agafant confiança.
En aquesta primera sessió bàsicament el treball que vaig fer, va ser la de tenir una conversa per tal d’animar-la, perquè em vaig trobar amb una noia amb l’autoestima molt baixa.
Quan vam començar a parlar sobre el tema escolar, destacava frases com:
- Hi ha professors que em tenen mania.
- Totes les assignatures em costen i em van malament.
- M’avorreixo molt a l’escola.
- Tinc molts pocs amics a la classe.
Li costava parlar d’ella mateixa: no li agrada com és, ni físicament ni com a persona, li agradaria ser una altra persona..., tot li va malament.
És una noia que mostra molts sentiments de fracàs, d’injustícia i això li provoca una irritació permanent que es manifesta a l’escola i sobretot a casa ( comenta que sovint discuteix amb els seus pares perquè sempre li diuen “no” a tot) ja que no pot explicar la seva conducta.
La part positiva d’aquesta sessió, va ser que la noia va anar agafant confiança poc a poc i va acceptar rebre ajuda. Em va dir que li havia anat bé venir i que ara ja no vindria obligada. ( Tot un èxit, primer pas aconseguit !!!).
No hay comentarios:
Publicar un comentario