INFORMAR A LES FAMÍLIES

“Comunicar a les famílies el pla de treball que es vol portar a terme”. Aquest és un dels objectius que m’havia proposat i que calia fer-lo el més aviat possible per tal de poder iniciar les sessions amb els nostres alumnes.

Recordo que a principis d’octubre vam tenir una reunió amb els pares de la noia de 13 anys. És una noia que actualment cursa 2n d’ESO i que presenta un retard greu dels aprenentatges per unes limitacions cognitives (raonament lògic deficitari, poc domini instrumental de la llengua).

Els pares semblaven preocupats, però no eren conscients de la problemàtica de la seva filla. Amb les converses que vam poder tenir, ens vàrem adonar que la mare presentava un llindar baix de comprensió i que el pare  no sabia llegir ni escriure; no entenien les dificultats de la noia.

Resulta que ja feia un temps que disposaven de l’informe que els hi havia donat l’EAP (també havien parlat amb ella), però no havien entès res:

-         Trastorn de conducta.

-         Discapacitat motriu, psíquica o sensorial.

-         Trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD)/ Trastorn greu de personalitat.

Ens van comentar que la seva filla feia un parell de cursos que assistia a una acadèmia a fer classes de repàs de les assignatures escolars, però que veien que no avançava i que a més a més ara es trobaven amb molts problemes de conducta, a casa principalment.

Ens vam trobar amb uns pares desorientats que el que buscaven principalment era explicar els seus neguits i preocupacions i trobar un suport davant la situació que els afectava.



Vam voler explicar-los-hi el treball que portaríem a terme amb la noia en les primeres sessions que treballaríem amb ella, però principalment vam donar algunes estratègies per tranquil·litzar i afrontar els conflictes amb els que se n’anessin trobant. El principal repte i més immediat a resoldre: Era  important esbrinar què li passa, què vol i tenir en compte que necessita la relació amb les persones adultes per afrontar els seus neguits, encara que sembli que la rebutgi.

Estratègies d’intervenció:

REPTES	POSSIBLES ACTUACIONS
Entendre la filla.	Escoltar i acceptar la filla, procurar entendre que més enllà del seu comportament, hi ha una persona que necessita l’ajut de les persones adultes de referència.
Acceptar-ne les contradiccions: no vol normes, però en necessita.	Evitar que la indiferència davant dels seu comportament generi sentiments d’abandonament; manifestar l’estimació amb l’atenció, la fermesa i la disponibilitat.
Mantenir l’optimisme i la calma.	Creure en les possibilitats d’un mateix com a pare o mare i confiar en la filla.