CONCLUSIONS DAFO.

El meu projecte de pràctiques l’he desenvolupat dins de l’àmbit no formal, concretament en l’àmbit educatiu des de la perspectiva de la pràctica privada en un Centre de Reeducació, col·laborant en dos casos d’educació primària i un d’educació secundària.

En aquest context he desenvolupat les meves pràctiques, treballant en tres tipus de casos amb que es troben molt sovint en el centre com són els trastorns del llenguatge, els trastorns del desenvolupament i els trastorns de conducta. Així, he pogut valorar les dificultats de cada infant en els diferents contexts on es desenvolupen, i he proposat un pla de treball per tal d’intentar millorar les seves qualitats de vida i les dels seus familiars.

Més concretament, he realitzat les tasques pròpies d’una psicopedagoga en l’àmbit de l’educació dintre de la pràctica privada: avaluació, diagnòstic i proposta del pla de treball o revisió del mateix; participar en les reunions de coordinació amb els tutors i altres professionals que intervenen en els casos; assessorament curricular; reunions d’assessorament als pares; intervenció en les sessions individuals en el Centre, entre altres. I tot això, amb la supervisió de la tutora i partint d’un enfocament col·laboratiu de base educacional constructiva, on les intervencions són regulars i consensuades amb els professionals amb els que he treballat. Aquest model ha sigut el motor del projecte amb un enfocament  psicoeducatiu i psicosocial molt marcat.

Al fer l’anàlisi DAFO del Centre de Reeducació me n’he adonat que ha estat més fàcil trobar-hi aspectes positius a destacar que no pas negatius, fonamentat principalment pel gran equip de persones que el formen perquè en aquest context se li ha donat prioritat al treball multidisciplinar, és a dir, que la col·laboració entre els diferents professionals implicats en l’educació dels alumnes (psicopedagogs, professors, psicòlegs, educadors especials, metges, etc.) ha estat una relació de col·laboració estreta, amb acords comuns i una relació cordial i de col·laboració per part de tots, incloses les famílies, que ha permès  orientar i seguir en la tasca d’acompanyament amb aquests alumnes per tal de millorar la seva problemàtica específica, el seu estat d’ànim, el seu procés d’aprenentatge i, en general, el clima familiar i escolar.

I també vull destacar com ha estat d’enriquidor el treball en equip: Un cop analitzada la demanda i amb els objectius definits, es presenta el procediment de treball a tot l’equip. A partir de les propostes de cadascun dels participants, es planteja qui farà què, com i quan. L’assessora, per tant, dissenya i presenta la proposta de treball i la consensua amb tot l’equip psicopedagògic. De les reunions desenvolupades i de les aportacions de tots els participants implicats, han sorgit tota una sèrie de recursos i estratègies d’intervenció possibles. Davant la dificultat d’aplicar-les totes alhora, es pacta un calendari d’introducció de les propostes, decidint què es prioritza. Hi ha una gran implicació de tot l’equip.

Aquests dos aspectes fan que en el temps de crisi actual en que ens troben, el centre segueix funcionant amb un gran nombre d’alumnes que van augmentat cada any.